A qui pertany l’espai públic?

La memòria de la ciutat va més enllà de la història oficial i és per això que defensem el valor històric de l’Acampada Terrassa i del 15M. Estem creant un arxiu de fotografies, dades, vídeos i textos amb la voluntat de recopilar les experiències viscudes al Raval de Montserrat i fer-ne un llibre i un documental. Dins d’aquest projecte volem remarcar aquests fets dins la història de la ciutat i estimular-ne la memòria, i és per això que tenim planificades tres intervencions artístiques sobre el Raval de Montserrat.

Divendres 15 de febrer va tenir lloc la primera de les accions i el Raval de Montserrat es va despertar amb el terra pintat amb guix recordant que aquest indret va ser testimoni d’un fet històric a la nostra ciutat. L’acció artística tenia com a objectiu fer-nos recordar aquell esdeveniment i evocar de nou les emocions i vivències d’aquells dies.

De la mateixa manera que l’acampada sorgida el maig del 2011, l’acció va despertar diverses reaccions i va revifar, com a mínim, tres postures diferenciades. Per una banda, algunes persones van mostrat el seu suport a l’acció, entenent l’acció com una intervenció artística que volia recordar el què va significar el 15M a la ciutat. D’altra banda, algunes persones van divergir en la forma de dur a terme la lluita tenint en compte que es tracta d‘un projecte inscrit en el programa BaumannLab del Servei de Joventut i Lleure. La reacció més radical va ser l’oposició frontal que va causar el tràgic desenllaç inesperat de l’acció: a les 11 del matí ja s’havia esborrat la pintada al terra.

Segons ens van explicar a posteriori fonts de l’Ajuntament, de bon matí, alguns comerciants dels voltants del Raval van descobrir la pintada i van creure que era una crida a fer una nova acampada. Amb pànic per aquesta possibilitat, van pressionar al consistori i aquest va ordenar que els serveis de neteja esborressin la nostra intervenció immediatament.

Ens sobta que l’Ajuntament de Terrassa no fes entendre als espantats comerciants que l’acció tenia tots els permisos necessaris com a actuació artística emmarcada en el projecte BaumannLab del Servei de Joventut i Lleure. També ens sorprèn que en cap moment s’obrís un diàleg amb nosaltres per tal de discutir la situació abans de prendre la decisió de trucar als serveis de neteja. Potser ens hauríem de qüestionar fins a quin punt té sentit que una acció artística amb els permisos corresponents tramitats, i amb el beneplàcit de Via Pública (Àrea de Planificació Urbanística i Territori) hagi estat eradicada sense consideració per la pressió que alguns comerciants han exercit a l’Ajuntament.

Però sobretot, allò que aquest fet ens porta a pensar és a qui pertanyen els carrers de la nostra ciutat, podem anomenar-los realment espai públic? O és un espai que se’ns ven com a públic però que està destinat principalment al consum?

La petjada 15M

Una petjada és la marca que veiem en un present del que va succeir en el passat. Però a la vegada, una petjada no només forma part del passat, sinó que explica el present i ens obliga a projectar-nos d’una determinada manera cap al futur. Pensem, per exemple, com un descobriment arqueològic inesperat podria arribar a canviar la concepció que tenim de l’espècie humana.

Ens reconeixem individualment i socialment en aquelles petjades col·lectives que ens configuren com a ciutat i com a societat. Precisament la gran petjada que reivindica A les vuit al Raval amb les seves accions és el 15M i l’acampada que va tenir lloc a la ciutat durant la primavera i l’estiu de l’any 2011. Considerem que aquesta petjada col·lectiva és una de les que ens ha de propulsar cap endavant i legitimar-nos en el temps com una societat més justa, menys desigual, on les persones siguem realment lliures de les cotilles del neoliberalisme pensant col·lectivament.

Hem dibuixat aquesta petjada allà on va tenir lloc, allà on es parlava de canviar un sistema injust que no ha fet més que radicalitzar-se; al Raval de Montserrat. L’acció d’A les vuit al Raval no solucionarà directament el problema de l’atur ni posarà un plat a taula a totes les persones que aquest sistema aboca a la misèria. Aquesta acció vol marcar bé aquesta herència valuosa que té la ciutat; no ens oblidem que hi ha gent que vol canviar les coses, que és crítica amb el model de societat on vivim i que continua treballant des de diferents associacions perquè el món sigui més just. Perquè creiem fermament que posar en valor l’acampadatrs com a referent del passat determinarà la manera com construirem el futur.

Reivindiquem la petjada de la il·lusió, de la força col·lectiva, de la justícia social i de la igualtat entre persones. Reivindiquem la petjada 15M per davant de la petjada de les retallades, de la corrupció, de la misèria i de l’individualisme. Reivindiquem l’esperança des de la implicació.

Fotos de l’acció