Crowdfounding per el llibre i el documental de l’AcampadaTRS

El col·lectiu “A les vuit al Raval” vol aconseguir fer copies físiques de les obres col·laboratives

 

Terrassa 6 de maig de 2013, el col·lectiu “A les vuit al Raval” llença avui una campanya de crowdfunding per aconseguir fer copies físiques del llibre i del documental de l’acampadaTRS. El col·lectiu ja ha aconseguit 1000€ via beques artístiques (Barris Creatius i BaumanLab) i en la campanya de micromecenatge vol aconseguir 1350€ més per a poder imprimir 175 copies del llibre i del documental.

El llibre sobre l’Acampada Terrassa conté textos de 20 autors diferents que reflexionen al llarg del temps sobre el 15M a nivell local. El documental esta fet a partir de imatges i entrevistes que es van realitzar entre el 18 de maig i el 23 de juny, quan les tendes envaïen el Raval. Els dos documents volen recuperar la memòria de l’acampadatrs, no com a fet nostàlgic, sinó per a reactivar les vivències i generar reflexió sobre el que va ser i el que es pot tornar a fer.

A les vuit al Raval es un col·lectiu format per persones que ens vam conèixer a la comissió de comunicació de l’AcampadaTRS i hem seguit treballant. Ens sentim part del 15M però no el representem. De la mateixa manera, som conscients que tot i que intentem recollir el màxim de veus possibles, segueix sent una visió parcial.

Reomplim el Raval d’idees

En una acció més per reivindicar la importància de l’acampada a Terrassa com a part de la història més recent de la ciutat, el col·lectiu A les vuit al Raval ha col·locat centenars de llibres al Raval de Montserrat.

D’una banda, els llibres simbolitzen la tradició, la història, allò que ja ha passat però que ens serveix de referent cap al futur.

D’altra banda, trobar el Raval ple de llibres és una manera de trobar-lo ple d’idees tal i com passava quan estava ple de tendes, ple de converses sobre com construir una ciutat i una societat millor.

Llibre en moltes ocasions significa documentació, recull, tal i com vol significar A les vuit al Raval; una manera de recollir i organitzar algunes de les informacions i opinions sobre l’acampada a Terrassa.

Llegiu els llibres, remeneu-los. Esperem que així ho feu també amb el llibre i el documental que estem preparant sobre #acampadatrs i que esperem enllestir ben aviat.

Què és el 15-M?

L’emoció del 15-M però, no ha arribat al punt de la materialització. Encara resta en la fase de l’ esdevenir a, perquè no es sap a què esdevindrà. Individualment, cada persona ha aprofitat l’emoció pels seus propis propòsits, però col•lectivament no s’ha sabut canalitzar. En conseqüència, el 15-M com a tal ha desaparegut, i ha passat a ser la transició del 15-M. Transició perquè l’emoció segueix figurant entre les persones, però no ha esdevingut a res, ha quedat estancada en el procés de constituir-se en alguna cosa, en un estat intermedi.

Es podria dir doncs, que encara vivim en aquesta transició del 15-M, la gent continua indignada per les mateixes raons, però com a societat no s’ha sabut transformar aquesta indignació en alternatives sòlides a allò que neguem. El gran repte que queda per endavant és trobar solucions per tal de transformar l’emoció en acció, l’acció en model i el model en futur.

Fragment del text d’Adrià Furgber Morales

A qui pertany l’espai públic?

La memòria de la ciutat va més enllà de la història oficial i és per això que defensem el valor històric de l’Acampada Terrassa i del 15M. Estem creant un arxiu de fotografies, dades, vídeos i textos amb la voluntat de recopilar les experiències viscudes al Raval de Montserrat i fer-ne un llibre i un documental. Dins d’aquest projecte volem remarcar aquests fets dins la història de la ciutat i estimular-ne la memòria, i és per això que tenim planificades tres intervencions artístiques sobre el Raval de Montserrat.

Divendres 15 de febrer va tenir lloc la primera de les accions i el Raval de Montserrat es va despertar amb el terra pintat amb guix recordant que aquest indret va ser testimoni d’un fet històric a la nostra ciutat. L’acció artística tenia com a objectiu fer-nos recordar aquell esdeveniment i evocar de nou les emocions i vivències d’aquells dies.

De la mateixa manera que l’acampada sorgida el maig del 2011, l’acció va despertar diverses reaccions i va revifar, com a mínim, tres postures diferenciades. Per una banda, algunes persones van mostrat el seu suport a l’acció, entenent l’acció com una intervenció artística que volia recordar el què va significar el 15M a la ciutat. D’altra banda, algunes persones van divergir en la forma de dur a terme la lluita tenint en compte que es tracta d‘un projecte inscrit en el programa BaumannLab del Servei de Joventut i Lleure. La reacció més radical va ser l’oposició frontal que va causar el tràgic desenllaç inesperat de l’acció: a les 11 del matí ja s’havia esborrat la pintada al terra.

Segons ens van explicar a posteriori fonts de l’Ajuntament, de bon matí, alguns comerciants dels voltants del Raval van descobrir la pintada i van creure que era una crida a fer una nova acampada. Amb pànic per aquesta possibilitat, van pressionar al consistori i aquest va ordenar que els serveis de neteja esborressin la nostra intervenció immediatament.

Ens sobta que l’Ajuntament de Terrassa no fes entendre als espantats comerciants que l’acció tenia tots els permisos necessaris com a actuació artística emmarcada en el projecte BaumannLab del Servei de Joventut i Lleure. També ens sorprèn que en cap moment s’obrís un diàleg amb nosaltres per tal de discutir la situació abans de prendre la decisió de trucar als serveis de neteja. Potser ens hauríem de qüestionar fins a quin punt té sentit que una acció artística amb els permisos corresponents tramitats, i amb el beneplàcit de Via Pública (Àrea de Planificació Urbanística i Territori) hagi estat eradicada sense consideració per la pressió que alguns comerciants han exercit a l’Ajuntament.

Però sobretot, allò que aquest fet ens porta a pensar és a qui pertanyen els carrers de la nostra ciutat, podem anomenar-los realment espai públic? O és un espai que se’ns ven com a públic però que està destinat principalment al consum?

La petjada 15M

Una petjada és la marca que veiem en un present del que va succeir en el passat. Però a la vegada, una petjada no només forma part del passat, sinó que explica el present i ens obliga a projectar-nos d’una determinada manera cap al futur. Pensem, per exemple, com un descobriment arqueològic inesperat podria arribar a canviar la concepció que tenim de l’espècie humana.

Ens reconeixem individualment i socialment en aquelles petjades col·lectives que ens configuren com a ciutat i com a societat. Precisament la gran petjada que reivindica A les vuit al Raval amb les seves accions és el 15M i l’acampada que va tenir lloc a la ciutat durant la primavera i l’estiu de l’any 2011. Considerem que aquesta petjada col·lectiva és una de les que ens ha de propulsar cap endavant i legitimar-nos en el temps com una societat més justa, menys desigual, on les persones siguem realment lliures de les cotilles del neoliberalisme pensant col·lectivament.

Hem dibuixat aquesta petjada allà on va tenir lloc, allà on es parlava de canviar un sistema injust que no ha fet més que radicalitzar-se; al Raval de Montserrat. L’acció d’A les vuit al Raval no solucionarà directament el problema de l’atur ni posarà un plat a taula a totes les persones que aquest sistema aboca a la misèria. Aquesta acció vol marcar bé aquesta herència valuosa que té la ciutat; no ens oblidem que hi ha gent que vol canviar les coses, que és crítica amb el model de societat on vivim i que continua treballant des de diferents associacions perquè el món sigui més just. Perquè creiem fermament que posar en valor l’acampadatrs com a referent del passat determinarà la manera com construirem el futur.

Reivindiquem la petjada de la il·lusió, de la força col·lectiva, de la justícia social i de la igualtat entre persones. Reivindiquem la petjada 15M per davant de la petjada de les retallades, de la corrupció, de la misèria i de l’individualisme. Reivindiquem l’esperança des de la implicació.

Fotos de l’acció

CP 0822?

CP 0822? és el títol de la nostra aportació a l’exposició Barris Creatius que tindrà lloc des del dia 21 de desembre al 13 de gener a la Sala Muncunill de Terrassa.

Es tracta d’un projecte on reflexionem sobre el nou barri sorgit a la nostra ciutat amb l’acampada del 15M que va tenir lloc al Raval de Montserrat. 

 

¿Cómo no iban a ser relativos los movimientos de desterritorialización y los procesos de reterritorialización, a estar en constante conexión, incluidos unos en otros? La orquídea se desterritorializa al formar una imagen, un calco de avispa; pero la avispa se reterritorializa en esa imagen. No obstante, también la avispa se desterritorializa, deviene una pieza del aparato de reproducción de la orquídea; pero reterritorializa a la orquídea al transportar el polen.

Gilles Deleuze, Rizoma

Durant les setmanes que va durar l’acampada a Terrassa arrel del 15 de maig del 2011, el Raval de Montserrat es va convertir en un nou barri a la ciutat amb més de 200 tendes de campanya plantades al bell mig del centre històric i comercial. Rebatejat l’espai com a “Plaça del Poble”, vèiem néixer un nou barri al carrer que, a la vegada, també es construïa virtualment. Les relacions humanes i els debats es produïen tant en l’espai físic com a Internet; aixecant les mans durant una assemblea o participant en un debat virtual a l’Agora.

Tal i com passa en l’exemple de Deleuze entre la vespa i l’orquídia, el barri físic i el virtual es desterritorialitzen i es reterritorialitzen. Els debats i les relacions es desterritorializen quan passen a ser un retweet o un comentari al Facebook i les activitats convocades mitjançant un email  o un esdeveniment a l’Agora virtual es reterritorialitzen en el moment que reuneixen desenes i centenars de persones a la plaça.

La retroalimentació constant entre la xarxa i les mobilitzacions al carrer que tan caracteritzen els moviments socials d’avui dia arreu del món també es produeix a la nostra ciutat. És precisament això el que el col·lectiu “A les vuit al Raval” ha volgut il·lustrar mitjançant mapes que mostren la trama i l’ordit d’aquest teixit de relacions i pensament que va ser l’acampadatrs.