Those days, these days…

Aquells eren dies en què tot semblava (i era) possible, eren dies en què pensàvem que podíem canviar el món amb les nostres pròpies mans, amb la nostra força de voluntat, amb les nostres ments joves i les nostres ganes de renovació. Volíem posar un punt i final a les injustícies i les incoherències d’aquest sistema podrit, vell i corrupte, esborrar-ho tot i tornar a començar, aquest cop sense caure en els mateixos errors del sistema que rebutjàvem.

Aquells eren els dies. Ens ho vam creure tots perquè, de debò, durant aquells dies a la plaça, per primera vegada, respiràvem un aire nou, tots anàvem alhora i era aquell moment en què t’adonaves i tenies la sensació que tot quedava clar: era un instant perfecte, preciós i bellíssim.

[…]

D’això n’ha sorgit una intensa xarxa de connexions humanes, que d’una altra manera no s’hauria pogut generar. El 15M (i la plaça) han sembrat les llavors per a un munt de projectes i això és la seva fita més gran: ha començat a dibuixar un altre món, teixint relacions impensables. Ha creat una altra manera. I això m’ho emportaré sempre amb mi, més aviat serà la meva manera de moure’m pel món, de relacionar-me, de treballar.

I m’emportaré també aquell moment perfecte en què tot era possible i ens sentíem forts més que mai, capaços de canviar-ho tot.  I és que ho érem, no, perdó, és que ho som. Capaços de canviar el món, dia rere dia. I no cridem sisplau, que no cal. Passat i present ja ens estan donant la raó.

 

Fragment del text Those days, these days…, de Manuela Frudà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s