L’esperança d’aconseguir un somni

Al principi tot va ser molt emocionant, es vivia un ambient cordial, solidari. A la Plaça del Poble totes érem iguals. Les assemblees eren molt interessants. Recordo aquells dies que feia mitja vida a casa i l’altra mitja a la Plaça del Poble. Amb la Nuri ens vam comprometre  a acudir a totes les assemblees i quedar-nos a dormir el cap de setmana, doncs els altres dies havíem d’anar a treballar.

Hi va haver dies que la plaça estava plena, era molt esperançador veure que cada dia hi participava més gent. Recordo el dia que va venir l’Arcadi Oliveres i la Miren Etxezarreta o el dissabte que vam tenir la presència d’en Hördur Torfason per explicar-nos la revolució islandesa i animar-nos a continuar amb el moviment, per dir-nos que “sí que es pot”. Aquell dia també van venir representants d’altres ciutats que ens van posar al dia de com transcorrien els “seus” 15M.

Ara, quan passo per davant de l’Ajuntament, en vénen els records d’aquells dies, tinc gravat a la memòria el campament, com estava organitzat, on teníem plantada la tenda, les veus de les persones que, atrevides, agafaven el micròfon per dir la seva, aquella placa blava on deia que allà on ens trobàvem era la PLAÇA DEL POBLE i tantes coses més.

 

Fragment del text L’esperança d’aconseguir un somni, de la Lluna

27. maig 2012 by ciutadana
Categories: textos | Leave a comment

Leave a Reply

Required fields are marked *