A qui pertany l’espai públic?

La memòria de la ciutat va més enllà de la història oficial i és per això que defensem el valor històric de l’Acampada Terrassa i del 15M. Estem creant un arxiu de fotografies, dades, vídeos i textos amb la voluntat de recopilar les experiències viscudes al Raval de Montserrat i fer-ne un llibre i un documental. Dins d’aquest projecte volem remarcar aquests fets dins la història de la ciutat i estimular-ne la memòria, i és per això que tenim planificades tres intervencions artístiques sobre el Raval de Montserrat.

Divendres 15 de febrer va tenir lloc la primera de les accions i el Raval de Montserrat es va despertar amb el terra pintat amb guix recordant que aquest indret va ser testimoni d’un fet històric a la nostra ciutat. L’acció artística tenia com a objectiu fer-nos recordar aquell esdeveniment i evocar de nou les emocions i vivències d’aquells dies.

De la mateixa manera que l’acampada sorgida el maig del 2011, l’acció va despertar diverses reaccions i va revifar, com a mínim, tres postures diferenciades. Per una banda, algunes persones van mostrat el seu suport a l’acció, entenent l’acció com una intervenció artística que volia recordar el què va significar el 15M a la ciutat. D’altra banda, algunes persones van divergir en la forma de dur a terme la lluita tenint en compte que es tracta d‘un projecte inscrit en el programa BaumannLab del Servei de Joventut i Lleure. La reacció més radical va ser l’oposició frontal que va causar el tràgic desenllaç inesperat de l’acció: a les 11 del matí ja s’havia esborrat la pintada al terra.

Segons ens van explicar a posteriori fonts de l’Ajuntament, de bon matí, alguns comerciants dels voltants del Raval van descobrir la pintada i van creure que era una crida a fer una nova acampada. Amb pànic per aquesta possibilitat, van pressionar al consistori i aquest va ordenar que els serveis de neteja esborressin la nostra intervenció immediatament.

Ens sobta que l’Ajuntament de Terrassa no fes entendre als espantats comerciants que l’acció tenia tots els permisos necessaris com a actuació artística emmarcada en el projecte BaumannLab del Servei de Joventut i Lleure. També ens sorprèn que en cap moment s’obrís un diàleg amb nosaltres per tal de discutir la situació abans de prendre la decisió de trucar als serveis de neteja. Potser ens hauríem de qüestionar fins a quin punt té sentit que una acció artística amb els permisos corresponents tramitats, i amb el beneplàcit de Via Pública (Àrea de Planificació Urbanística i Territori) hagi estat eradicada sense consideració per la pressió que alguns comerciants han exercit a l’Ajuntament.

Però sobretot, allò que aquest fet ens porta a pensar és a qui pertanyen els carrers de la nostra ciutat, podem anomenar-los realment espai públic? O és un espai que se’ns ven com a públic però que està destinat principalment al consum?

20. febrer 2013 by ciutadana
Categories: 15F, textos | Leave a comment

Leave a Reply

Required fields are marked *